dimarts, 22 de setembre de 2009

Els sofistes per Vicent Iváñez

Protagores conegut sofista.


En l'antiga Grècia va haver un grup d’intel·lectuals anomenats sofistes (els savis de professió), els quals van aconseguir obtenir gran influència en la joventut grega, ja que posseïen grans coneixements de retòrica i dialèctica.

Molt al contrari dels filòsofs, la seva finalitat intel·lectual no era la recerca de la veritat, sinó aconseguir un alt prestigi en els seus deixebles i oients, obtenir jerarquia política, social i monetària.
En un començament ser sofista no era deshonrós. Gràcies a la seva preparació i influència, el sofista va ser considerat com la imatge intel·lectual i carismàtica del saber, sent apreciat per gran part de l'elit
social atenenca.
No obstant això, el moviment degenerar, es va convertir únicament en un mitjà lucratiu: manipular la societat grega amb arguments relatius i fins i tot amb falses nocions tan sols per obtenir alguna utilitat material. Per al pensament sofista la veritat depèn del subjecte, de la interpretació i visió de cada persona. El bé i el mal, la veritat i la falsedat, depenen de la perspectiva personal amb la qual es valora algun fet o situació.

El sofisme va ser molt criticat i corregit pels grans intel·lectuals de l'antiga Grècia, però sobretot per Sòcrates, Plató i Aristòtil.

Per al sofista, el saber té una finalitat lucrativa, per al filòsof, un camí cap a la plenitud humana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada