divendres, 20 de novembre de 2009

"La Teoria de les Idees"

La teoria de les idees, va ser formulada per Plató i apareix explicada en el seu llibre "La República". Podem considerar-la com la base del seu pensament.
Les idees són allò que no es pot percebre, tan sols poden ser contemplades "amb els ulls de l'ànima", és a dir, amb la raó. Les idees són úniques, inextenses i universals. Plató utilitza la Teoria de les Idees per a explicar la dualitat entre dues realitats: El món sensible i el món intel·ligible. Denominem a aquest fet dualisme ontològic, ja que estudia l'essència de la metafísica.
Per a Plató, al igual que va formular Heràclit un segle abans, el món sensible està en continu canvi. Aquest món és material, naix, genera i mor. Es corrompible, és a dir, els objectes que els sentits perceben són copies imperfectes dels seus models, les idees. Cada idea és única, però les coses materials són múltiples. Posem per exemple: La Idea de cavall és única, encara que existeixen múltiples copies, cavalls, diferents entre elles.
En el món dels sentits mai podrà haver-hi coneixement, tan sols es genera opinió, Doxa.
Plató considera inferior el món sensible al món intel·ligible, ja que aquest món és perfecte, ideal i etern. El món intel·ligible és la seu de l'ànima i és on habiten les idees. Aquestes idees ni son corrompibles ni es generen, són innates. Plató creia, de la mateixa manera que ho feia Parménides, que les idees sempre han existit i sols s'han manifestat quan han sigut extretes.
Existeix una jerarquia dins de les idees, unes idees són per a Plató més importants que altres i la idea suprema és la Idea de Bé, ja que tota la resta d'idees participen d'aquesta. Cal recordar, que només hi ha idees positives i no existeixen les idees negatives. Si així fora, les idees serien imperfectes i la teoria donaria lloc a una contradicció. Per a explicar aquest fet Plató diu que hi ha idees que participen en menor grau de la idea positiva.
Es pot observar aquest fet en la Idea de Justícia, per exemple. Solament hi ha una idea de justícia, per a Plató la forma de govern que més s'apropa a aquesta idea és la de l'aristocràcia i els altres tipus de govern (com la democràcia, la tirania ...) participen de la idea de justícia en diferent i menor grau que l'aristocràcia.
Com hem dit anteriorment el món intel·ligible tan sols pot ser contemplat per la raó, que es exercitada gràcies al mètode dialèctic. Serà, aleshores, el filòsof aquell que aconsegueix arribar al món de les idees en sí.

dilluns, 2 de novembre de 2009

Resumen Platón- Libro VI - El bien, sol del mundo inteligible. La idea de bien, causa del conocimiento.

Sócrates intenta explicar a sus discípulos la idea del "Bien en sí" y las opiniones sin ciencia.
Establece una comparación entre el Bien y el Sol y del mismo modo denomina el fuego como el vástago del Bien. Les explica que aunque tan solo existe una idea de "Bello en sí" y "Bueno en sí" hay cantidad de cosas que participan de esa idea.
Sócrates afirma que las cosas visibles se perciben por los sentidos, mientras que las ideas son contempladas por el alma. Para que esto ocurra son imprescindibles: la existencia de la idea en sí, la facultad de contemplarla y la idea suprema del Bien, la más digna de todas las ideas, metaforicamente la luz del sol.
Hay que tener en cuenta que el alma solo es útil con las ideas en sí, puesto que, a la hora de ser utilizada en lo empírico, en lo que él denomina como mundo sensible, pierde sus facultades.
En conclusión, la idea de Bien aporta verdad y ciencia al resto de ideas, y no solo hace que sean conocidas sino que también participa de ellas, es decir, hace en parte que existan.

dijous, 15 d’octubre de 2009

Concepto de Supuestos:
Pasos previos al conocimiento filosófico que necesitan de un apoyo en el mundo empírico o sensorial para llegar a entenderlos.
Principalmente, llamamos supuestos a las ciencias basadas en hipótesis, como por ejemplo la matemàtica. A estas ciencias Platón les atribuye la facultat de la "Dianoia" (pensamiento).

Concepto de "peldaños y trampolines"
Hacen referencia al todo que es el conocimiento de las Ideas en si.
Para llegar a las Ideas en si se necesita construir una etapa de aprendizaje o "Dialectica.Pero antes de llegar a la dialectica se tiene que poner en funcion la matematica que es el entrenamiento necesario para llegar a la filosofia llamado tambien propedeutica.

Concepto de "Lo opinable"
Es aquello que nuestros sentidos perciben, no es mas que una copia individual de una verdad absoluta y universal que solo se encuentra en el mundo inteligible, dualismo ontológico y doxa.

Concepto de "el del cielo"
Platon se refiere en el al mundo ideal o inteligible , representandolo
con la parte exterior en el mito de la caverna donde el cielo es el mundo
de las ideeas.Ahi se explican los 3 dualismos ente otras cosas.

diumenge, 27 de setembre de 2009

Els sofistes


Al segle V a.C hi aparegué un moviment cultural anomenat la Sofistica. Els sofistes eren mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat oferint els seus ensenyaments als joves rics i cobraven per fer-ho. Pretenien inculcar el areté, es a dir, la virtut de la política orientada amb freqüència al èxit en els assumptes polítics. Aquestos, al igual que ensenyaven als seus alumnes les disciplines de la retòrica, l'horatòria, l'eristíca, etc. també ensenyaven l'ús del engany.
A banda de educar també desenvoluparen teories com el relativisme, l'escepticisme, el convencionalisme i l'empirisme polític. Segons la teoria del relativisme afirma que no existeixen veritats absolutes i que qualsevol veritat és sempre relativa. En l'escepticisme, que no podem estar segurs de res. Per al convencionalisme, la societat no és un fet natural, sinó resultat d'un pacte. Les lleis político-socials (nomos) són convencionals(poden canviar, cada ciutat té lleis diferents). Només les lleis naturals són invariables. Per últim amb l'empirisme polític que consistia en considerar bo allò que la majoria considerava "bo o just".
Però, Plató no estava completament d'acord amb els sofistes ja que creia en el universalisme dels valors morals, en canvi per als sofistes, pensaven que les coses podien modificar-se i canviar-se.

dimecres, 23 de setembre de 2009

Sofistes



Sofista prové del mot grec sophos que significa "saviesa" o "experiència" en un camp del coneixement.
Eren els responsables de l’educació dels futurs polítics, foren "contractats" per la aristocracia com
a educadors,dominaven perfectament la retorica i lògica , el que es dona una facilitat per a enganyar.
Els sofistes van passar per dos parts, una de màxim esplendor, on eren persones considerables;
Fins que Plató els desprestigiarà , on va ser la seua decadència , els va acusar de manipuladors.
Els sofistes defensaven el relativisme i creien que qualsevol tesi podia ser discutida, a mes de
que els sofistes reivindiquen fonamentalment l'humanisme, l´estudi de la natura (phisis) no els interessa.
Una de les seues caracteristiques també es el pragmatisme.
Un dels sofistes mes coneguts fou Gòrgies de Lentini gran mestre de l'oratoria que defensa l'escepticisme i relativisme.

Els Sofistes i la seva relació amb Plató.


Els sofistes eren mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat ensenyant als fills de les famílies acabalades a discutir a l'àgora a canvi de recompenses econòmiques. Aprofundien essencialment en retòrica i dret, amb la fi, generalment, d'educar els seus alumnes en política, ensenyant-los també la part "enganyosa" de la lògica que els donava un paper essencial a l'hora de entabanar estratègicament amb els seus discursos.
Els sofistes pensaven que no existia res absolut i definitiu, més be, que les coses podien anar canviant i manipulant-se. En canvi, Plató es mostrava sempre en desacord amb aquestos ja que creia en la universalitat dels valors morals.
Els més coneguts foren:
-Protàgores d'Abdera, que va defendre el relativisme dels valors i del coneixement, com la majoria dels sofistes.
-Hippies, del que sabem gran quantitat de coses gràcies a Plató, estudiava diverses branques del coneixement. Va donar origen a l'idea de la unitat de l'espècie humana, és a dir, tots som iguals per naturalesa.
-Gòrgies de Lentini. La seva llavor principal va ser l'ensenyament d'arts polítiques mitjançant l'oratòria. Possiblement es un dels mes famosos per les seves tres tesis ( Res existeix. Si alguna cosa existira no es podria conèixer. Si es poguera conèixer seria incomunicable)
-Pròdic, està relacionat amb la rondalla d'Heracles en la cruïlla davant la dificultat de l'elecció entre dos tipus diferents de vida: un virtuós, y l'altre hedonista.

En canvi, i contrastant amb la idea inicial de que l'objectiu dels sofistes era educatiu, la paraula "sofista" adopta un sentit despectiu a partir de Sòcrates i Plató, que consideraven a estos uns manipuladors de la democràcia al·ludint que no es preocupen de la veritat sinó, més be, del poder.

dimarts, 22 de setembre de 2009

Els sofistes per Vicent Iváñez

Protagores conegut sofista.


En l'antiga Grècia va haver un grup d’intel·lectuals anomenats sofistes (els savis de professió), els quals van aconseguir obtenir gran influència en la joventut grega, ja que posseïen grans coneixements de retòrica i dialèctica.

Molt al contrari dels filòsofs, la seva finalitat intel·lectual no era la recerca de la veritat, sinó aconseguir un alt prestigi en els seus deixebles i oients, obtenir jerarquia política, social i monetària.
En un començament ser sofista no era deshonrós. Gràcies a la seva preparació i influència, el sofista va ser considerat com la imatge intel·lectual i carismàtica del saber, sent apreciat per gran part de l'elit
social atenenca.
No obstant això, el moviment degenerar, es va convertir únicament en un mitjà lucratiu: manipular la societat grega amb arguments relatius i fins i tot amb falses nocions tan sols per obtenir alguna utilitat material. Per al pensament sofista la veritat depèn del subjecte, de la interpretació i visió de cada persona. El bé i el mal, la veritat i la falsedat, depenen de la perspectiva personal amb la qual es valora algun fet o situació.

El sofisme va ser molt criticat i corregit pels grans intel·lectuals de l'antiga Grècia, però sobretot per Sòcrates, Plató i Aristòtil.

Per al sofista, el saber té una finalitat lucrativa, per al filòsof, un camí cap a la plenitud humana.