divendres, 20 de novembre de 2009

"La Teoria de les Idees"

La teoria de les idees, va ser formulada per Plató i apareix explicada en el seu llibre "La República". Podem considerar-la com la base del seu pensament.
Les idees són allò que no es pot percebre, tan sols poden ser contemplades "amb els ulls de l'ànima", és a dir, amb la raó. Les idees són úniques, inextenses i universals. Plató utilitza la Teoria de les Idees per a explicar la dualitat entre dues realitats: El món sensible i el món intel·ligible. Denominem a aquest fet dualisme ontològic, ja que estudia l'essència de la metafísica.
Per a Plató, al igual que va formular Heràclit un segle abans, el món sensible està en continu canvi. Aquest món és material, naix, genera i mor. Es corrompible, és a dir, els objectes que els sentits perceben són copies imperfectes dels seus models, les idees. Cada idea és única, però les coses materials són múltiples. Posem per exemple: La Idea de cavall és única, encara que existeixen múltiples copies, cavalls, diferents entre elles.
En el món dels sentits mai podrà haver-hi coneixement, tan sols es genera opinió, Doxa.
Plató considera inferior el món sensible al món intel·ligible, ja que aquest món és perfecte, ideal i etern. El món intel·ligible és la seu de l'ànima i és on habiten les idees. Aquestes idees ni son corrompibles ni es generen, són innates. Plató creia, de la mateixa manera que ho feia Parménides, que les idees sempre han existit i sols s'han manifestat quan han sigut extretes.
Existeix una jerarquia dins de les idees, unes idees són per a Plató més importants que altres i la idea suprema és la Idea de Bé, ja que tota la resta d'idees participen d'aquesta. Cal recordar, que només hi ha idees positives i no existeixen les idees negatives. Si així fora, les idees serien imperfectes i la teoria donaria lloc a una contradicció. Per a explicar aquest fet Plató diu que hi ha idees que participen en menor grau de la idea positiva.
Es pot observar aquest fet en la Idea de Justícia, per exemple. Solament hi ha una idea de justícia, per a Plató la forma de govern que més s'apropa a aquesta idea és la de l'aristocràcia i els altres tipus de govern (com la democràcia, la tirania ...) participen de la idea de justícia en diferent i menor grau que l'aristocràcia.
Com hem dit anteriorment el món intel·ligible tan sols pot ser contemplat per la raó, que es exercitada gràcies al mètode dialèctic. Serà, aleshores, el filòsof aquell que aconsegueix arribar al món de les idees en sí.

dilluns, 2 de novembre de 2009

Resumen Platón- Libro VI - El bien, sol del mundo inteligible. La idea de bien, causa del conocimiento.

Sócrates intenta explicar a sus discípulos la idea del "Bien en sí" y las opiniones sin ciencia.
Establece una comparación entre el Bien y el Sol y del mismo modo denomina el fuego como el vástago del Bien. Les explica que aunque tan solo existe una idea de "Bello en sí" y "Bueno en sí" hay cantidad de cosas que participan de esa idea.
Sócrates afirma que las cosas visibles se perciben por los sentidos, mientras que las ideas son contempladas por el alma. Para que esto ocurra son imprescindibles: la existencia de la idea en sí, la facultad de contemplarla y la idea suprema del Bien, la más digna de todas las ideas, metaforicamente la luz del sol.
Hay que tener en cuenta que el alma solo es útil con las ideas en sí, puesto que, a la hora de ser utilizada en lo empírico, en lo que él denomina como mundo sensible, pierde sus facultades.
En conclusión, la idea de Bien aporta verdad y ciencia al resto de ideas, y no solo hace que sean conocidas sino que también participa de ellas, es decir, hace en parte que existan.